Resposta curta: el QR de la taula ha d'obrir la carta a la teva pròpia web, escrita com a text, no un PDF ni la foto de la carta impresa. Fes-lo amb un QR que porti l'adreça del teu domini, no la d'un servei que te'l «gestiona» i que deixa de funcionar si deixes de pagar. I no llencis la carta en paper: els preus i els al·lèrgens s'han de poder consultar al local també sense mòbil.
L'escena que ja coneixes
Terrassa al passeig de Salou, un dissabte de juliol. Una parella escaneja el QR enganxat a la taula. S'obre un PDF. Triga, perquè la cobertura de la platja va com va. Quan per fi carrega, és la carta impresa escanejada: lletra petita, en castellà, i cal ampliar amb dos dits i arrossegar d'una banda a l'altra per llegir un preu. Aixequen la mà i demanen la carta de paper. El QR no ha servit de res, i a sobre ha fet esperar la taula.
El QR no és el problema. El problema és on porta.
1. On ha de portar el QR
A una pàgina de la teva web amb la carta escrita com a text. Ho explico amb més detall a què necessita la web d'un restaurant, però per al QR el que compta és això:
- Es llegeix al mòbil sense ampliar. La pàgina s'adapta a la pantalla; un PDF, no.
- El traductor del navegador la tradueix. El client francès o alemany que no et demana la carta en el seu idioma la llegeix igualment. Amb la foto d'una carta no passa.
- Canviar un preu és canviar un text, no refer l'arxiu, tornar-lo a pujar i creuar els dits perquè no quedi el vell enllaçat en algun lloc.
- La mateixa adreça serveix per a tot: el QR de la taula, l'enllaç a la carta de la teva fitxa de Google, el que envies per WhatsApp a qui pregunta, i la que llegeix Google.
Una adreça com elteurestaurant.cat/carta és la bona. Curta, teva, i que pots escriure sota el QR (més avall explico per què convé).
2. El QR que un dia deixa de funcionar
Aquí hi ha un parany. Hi ha dues maneres de fer un QR:
- QR amb la teva adreça a dins. El dibuix porta escrita l'adreça de la teva web. Funciona mentre la web existeixi, no depèn de ningú i no caduca. Canvies la carta tantes vegades com vulguis i el QR continua valent, perquè l'adreça és la mateixa.
- QR «dinàmic» d'un servei de tercers. El dibuix porta una adreça del proveïdor, que al seu torn redirigeix a la teva carta. Te'l venen com un avantatge («canvia la destinació quan vulguis»), però té lletra petita: si deixes de pagar la subscripció, si el servei canvia les condicions o si tanca, tots els QR que tens impresos a taules, cartes i vidres deixen de portar a la teva carta alhora. I no te n'assabentes fins que un client t'ho diu.
Si la carta és a la teva web, no necessites el QR dinàmic per a res: l'adreça no canvia encara que canviï la carta. Abans d'imprimir, llegeix el QR amb el mòbil i mira quina adreça ensenya abans d'obrir-la. Si no és la del teu domini, pregunta de qui és.
3. Els al·lèrgens: el QR ajuda, però no n'hi ha prou
Informar dels al·lèrgens de cada plat és obligatori també en un restaurant. El Reial decret 126/2015, a l'article 6, permet donar la informació per mitjans diferents d'una etiqueta o un cartell, però amb condicions: ha de ser accessible abans d'acabar la compra i sense cost addicional; i si es dona de paraula, ha d'estar registrada per escrit o en format electrònic a l'establiment, a l'abast de clients, personal i inspecció, amb un avís visible d'on es pot consultar.
La meva lectura pràctica: posar els al·lèrgens de cada plat a la carta de la web és bo (qui té una al·lèrgia ho mira abans de demanar, amb calma), però no comptis que el QR sigui l'única manera de consultar-los. Un client sense mòbil, sense bateria o sense cobertura els ha de poder veure igualment al local. Tingues la versió escrita a mà del personal.
4. Els preus, també sense mòbil
A Catalunya, el Codi de consum (Llei 22/2010) demana que a l'establiment s'informi del preu complet, amb impostos inclosos, de manera visible (article 212-1), i que qui presta un servei ho faci amb un rètol visible al local o amb una tarifa o un fullet de preus (article 251-3).
Un QR només es pot llegir amb un mòbil. Per això no el prendria mai com a única carta: el QR és un complement còmode, i la carta en paper o la pissarra amb els preus continuen fent falta. Si vols estalviar en impremta, imprimeix menys cartes, però no cap. I si tens dubtes sobre el teu cas concret, pregunta a la gestoria o a l'oficina de consum del teu ajuntament: això és el que diu la llei, no un assessorament legal.
5. L'adhesiu que no és teu
Un QR en una taula és fàcil de tapar amb un altre. Algú hi enganxa a sobre un codi que porta a una pàgina falsa, de pagament o del que sigui, i el teu client creu que és teu. L'INCIBE, l'Institut Nacional de Ciberseguretat, recomana als negocis comprovar sovint que els codis QR del local no s'han alterat i que el codi porta a la pàgina indicada.
A la pràctica, tres coses que costen poc:
- Escriu l'adreça sota el QR (
elteurestaurant.cat/carta). Qui desconfia la tecleja, i qui escaneja pot comprovar que coincideix. - Millor imprès al suport (la carta, el faristol de la taula) que un adhesiu solt: com més es nota un afegit, millor.
- Escaneja'ls en obrir, igual que mires que les taules estiguin netes. Deu segons per taula.
6. Un QR, diversos idiomes
No cal un QR per idioma. Un de sol, que obre la carta en l'idioma de la teva web, i a la pàgina un selector d'idioma ben visible a dalt. Català i castellà, i després els idiomes que sents a la terrassa. Millor dos idiomes ben revisats que cinc traduïts a màquina sense que ningú els llegeixi.
Abans d'imprimir el QR, comprova
- Que obre una pàgina del teu domini, no un PDF ni una adreça d'una altra empresa.
- Que la carta es llegeix al mòbil sense ampliar, també amb poca cobertura.
- Que els preus coincideixen amb la carta en paper i porten l'IVA inclòs.
- Que cada plat porta els seus al·lèrgens, i que al local també hi són per escrit.
- Que l'adreça està escrita sota el codi.
Un exemple per veure-ho
Per ensenyar tot això muntat tinc Ca l'Exemple, una demostració amb un restaurant inventat a Cambrils. No és un client: la carta, els preus i l'horari són d'exemple, i ho posa a cada pàgina. La carta és en text, amb els al·lèrgens de cada plat, en castellà, català i anglès. És exactament el que hauria d'obrir el QR d'una taula. Obre-la al mòbil i toca «Carta».
Com ho faig jo
Si tens un restaurant a Cambrils, a Salou o a qualsevol poble del Camp i el teu QR obre un PDF, et faig una web amb la carta en text i et deixo el QR amb la teva adreça, que no caduca. Què inclou i com treballo, a webs per a restaurants.
Reial decret 126/2015 i Llei 22/2010 consultats al BOE, i recomanació de l'INCIBE consultada al seu web, l'1 de novembre de 2026. Res d'això no és assessorament legal: si tens dubtes sobre el teu cas, pregunta a la gestoria o a l'oficina de consum.